10 MOMENTS D’UNES VACANCES

Aquests són 10 moments que podrien resumir unes vacances (no ho fan), 10 moments que per unes motivacions o unes altres passaran a la història (la meva, petita, simpàtica, història) d’un estiu diferent però semblant. Ah, els moments no segueixen cap ordre…

1. La Macarelleta, responsable que m’agradi la platja després de renegar-ne durant anys. I Canutells, i cala’n Forcat, i cala Turqueta… Les cales menorquines són el paradís. Trobar una ombreta, llegir el diari, capbussar-se cada quart d’hora… Mitja vida, que diria aquell.



2. Unes ovelles de colors, res de paisatges tòpics i absurds. Inversió de futur? La resposta fa il.lusió.

3. La cova after, la dona del Ger, la festa First Line, el paio més popular de Ciutadella, el tapacubos rebelde, la pomada granissada, el vaixell de luxe, el peta salvador… Una nit que dóna per molt.

4. La caldereta de llagosta a El Pescador, al port de Farnells. No és Es Cranc (recomanació no atesa, sorry), però l’àpat (els txipis no falten) és sensacional. I el cambrer argentí, francament simpàtic, amb una retirada a un suposat fill secret d’Eduard Punset i Blaki. Ens explica que aviat prohibiran fumar als llocs públics de Menorca, “ya nos llegó la sircular”. Sense piti per rematar el carajillet marxem a dormitar a alguna platja propera.

5. Esto es un “vayabús”… Un qué?... Un “vayabús”… Y qué es un “vayabús”???... Cómo se dice eso que te suena de antes???... Un “déja-vu”!... Ah, pues eso.

6. L’ensopegada amb una cadena a mig pam del terra. Ni un nen de 5 anys. Encara ara m’estic rient…

7. La Núria Gago ocupa un apartament proper al nostre. La descobrim en un bany piscinero de mitjanit. Al dia següent coincidim, fent uns txipirons, amb el seu pare televisiu, el mític Francis Lorenzo. “Recuerdos de tu hija”… el paio flipa.

8. “Tio, estava fent el pino davant meu. Tu creus que una tia en boles s’ha de posar a fer el pino davant meu?”

9. El concert de Jamie Cullum al Grec. Crooner gamberro, explota la seva inacabable energia en un apabullant directe. Divertit, s’atreveix a trencar qualsevol convenció jazzística per portar al seu terreny melodies inmortals, d’aquelles que Sinatra convertia en art. Cullum bota, toca el piano amb els peus i amb el cap, puja al capdamunt i salta. Tot un espectacle. Finalitzat el concert, retrobament tens per ella i menys per mi, caipirinhes estupendes amb l’Isma, records de facultat, projectes (poc o molt, segons es miri) ambiciosos. Dies després em compro els dos CD’s del Jamie. Molt recomanables.

10. El seu darrer missatge al mòbil.