Dos ocellots, vells pirates coixos que saben perfectament que només els petons que no has donat són els que toquen os, s’han juntat per cantar unes cançons i posar-nos la pell de gallina. Fan camí sense mirar enrera, o mirant amb la seguretat de qui té clars els seus errors i presents els encerts. S’entenen, però ho faran molt més, només porten dos concerts. Se’ls veu a gust, gaudint d’un inici de gira on s’aparquen els egos i l’admiració mútua es respira en un ambient entregat. Tenen carisma per parar un AVE, talent i art, més de cent motius per no tallar-se les venes. Emocionen amb les seves paraules d’amor i fan broma de la segona oportunitat que la vida els ha donat, i ens ha donat de seguir disfrutant-los. El bombí, Contigo o Amb tu, la guitarra i el bastó, Panchito Varona, Toca madera, el mestre Miralles, Em moro de ganes de dir-te que em moro de ganes de dir-te que em moro de…, García de Diego, Aquelles petites coses… Només un petit però: on és Olga Román? Aquest parell de canalles ens han regalat 150 minuts de felicitat. En vull més.
|